Cabanyada

L'any 2006, a Cabanes, des de l'Ajuntament i la Fundació de Orquestra de Cambra de l'Empordà i amb totes les entitats cabanenques es va posar il.lusió i esforç en una iniciativa col.lectiva que es va anomenar La Cabanyada, resultat de Cabanes i canya.
La canya és una de les formes de vida més antigues i la seva vinculació a l'activitat agrària en el maditerrani es remunta als inicis de l'agricultura, la ramaderia i la pesca: encanyissats, aspres, tallavents, fixador de marges, canyes de pescar, badoqueres, mànecs, arnes, cistells i molts altres objectes presents en l'activitat domèstica i agrícola. Però , tot i que menys coneguda, la relació entre la canya i la música és importantíssima, ja que la canya és la que servex per a la contrucció de les llengüetes per a intruments musicals. Les canyes de Cabanes, especialment les del marge del Llobregat, són les més apreciades del món per la seva flexibilitat, duresa i lleugeresa.
D'aquesta qualitat de la canya en surt una fira -mercat, on hi ha exposició de diversos estris relacionats amb les canyes, cistellaires, pela-canyes, fabricants de flabiols ... i músics. Un festival de bons músics, de cantaires i cançons, de tenores, d'orquestres, d'acordions... Durant tres anys (i esperem que continui) el festival de música de canya ha estat present a Cabanes, entre la primavera cultural i el començament de l'estiu.
No és allò que cada poble busca una excusa per a fer una fira. A Cabanes, amb modèstia, sense grans escarafalls, s'hi ha donat cita la bona música i l'originalitat : de canya eren fets els pals del joc del mikado gegant (de mida humana) que van construir la gent de l'associació cultural "Els Potamolls" i van oferir partides a qui passava per la Plaça de l'Ajuntament.

En Bernat i el bernat pescaire

Benvingudes i benvinguts als Espais Goda-Fortiana.
Fa uns dies en Bernat va descobrir que prop dels camps de darrera de la casa, de tant en tant hi havia un animal que es deia com ell: el bernat pescaire. El meu pare en tenia un de dissecat a casa i cada vegada que veig el que hi ha ara i que es reprodueix i ensenya a les cries a volar pels camps de Cabanes, recordo que algú deia amb esperança que encara hi ha racons on la mà humana no ha fet tantes destrosses. Si al poble tinguéssim net el riu i , sobretot, els recs, seria una preciositat donar voltes pels dominis del bernat pescaire. Amb tot, però , en Bernat va agafar la bicicleta i va anar a recórrer tota la vora del rec fins a Peralada.
I, per cert, a Peralada una colònia de cigonyes hi han fet niu. Són força colla i les punyeteres han sabut triar el lloc: els arbres del castell.. !!